Bicibarris

L’Eixample de Barcelona és una promesa modernista feta realitat. Encara ara es destil·la als seus carrers un sentiment d’oportunitat i de futur reformista.
Històricament va significar un oasi i punt de referència en mig d’una densitat poblacional i desordre urbanístic que imperava a totes les capitals europees.

Actualment, l’Eixample és un dels barris que repeteix invariablement, any rere any, essent un dels més contaminats de la ciutat. I això té un perquè. Un perquè que guarda relació amb la història de Barcelona, amb l’evolució de l’urbanisme i la concepció de ciutat.
Volem conèixer l’estat actual de la qüestió, quina és la qualitat del nostre aire, les mesures que s’estan prenent i quines són les expectatives futures per tal de canviar les circumstàncies que ara mateix són potencialment perilloses per la nostra salut. Perquè l’aire net no ha de ser un bé de luxe sinó un dret.

Coneixerem com l’estratègia urbanística impacta en la concepció de la ciutat i en la salut de la ciutadania. Quina és la realitat que estem sostenint avui al barri més contaminat de Barcelona i què estem fent per canviar-la.

La pacificació de carrers, la presència de superilles i els esforços per recuperar els interiors d’illa de l’Eixample són algunes de les propostes de futur que explorarem. I ho farem de la mà d’empreses i cooperatives implicades en aquest canvi. Però la cosa no acaba aquí. Francesc Magrinyà, actual conseller del districte de l’Eixample i expert en urbanisme pedalarà amb nosaltres!!!

Ja us vam avisar que enguany el BICIBARRIS seria massa!

Què és una Ruta Climàtica?
Les rutes climàtiques son sortides amb bicicleta amb la col•laboració d’altres agents i entitats que ens donaran un cop de mà per saber què podem fer en el nostre dia a dia per fer un canvi en la nostra vida, conèixer projectes on ens facilitin eines i accions per mitigar l’emergència climàtica.

Col•laborem amb entitats del barri i sobre una temàtica on tothom hem de posar de la nostra part.
“Al meu barri hi ha de tot?” La incertesa de quant durarà la crisi sanitària, la feble estructura de la major part dels negocis i les obligacions econòmiques es configuren com una seriosa amenaça per al model de comerç de proximitat i per a les associacions i cooperatives de la ciutat de Barcelona.
Els models de negoci de proximitat, tradicionalment, són més aviat petits, molts familiars, i amb una mitjana de 2-3 treballadores amb una persona propietària que és autònoma.
El confinament i l’estat d’alarma decretats per frenar els contagis han causat que milers de projectes i organitzacions de l’economia social i solidària hagin aturat o reduït temporalment la seva activitat, amb la consegüent tensió econòmica i de tresoreria a les cooperatives.
El comerç de proximitat junt amb l’economia social i solidària són trets característics de la nostra ciutat: del nostre model de ciutat. I es troben en una situació de perill real.

Dir que a Barcelona tenim una cultura del consum determinada o majoritària és una fal•làcia.
Existeixen moltes i diverses cultures del consum al nostre territori i en nosaltres cohabiten totes elles.
Són porcions d’un gran pastís. A escala individual tenim el repte, com a ciutadanes, d’aportar coherència a aquest pastís de cultures i dediquem energia a donar-li una forma homogènia, però el cert és que és ric en la seva diversitat.
El consum responsable sorgeix com una d’aquestes cultures del nostre pastís. En major o menor mesura totes destinem esforços a prendre consciència dels efectes de les nostres pràctiques de consum i provem d’incorporar, de mica en mica, nous hàbits que tinguin efectes positius tant en la nostra salut i qualitat de vida com en l’economia local, la societat i el medi ambient.
La suma d’aquestes porcions individuals de pastissos s’ha organitzat col•lectivament i donat a llum aquests models de negoci de proximitat i a aquest teixit associacionista i cooperativista de la nostra ciutat i ens INSPIREN cada dia a repensar i transformar el nostre model socioeconòmic i la nostra societat.

En aquest itinerari tornarem a inspirar-nos de la mà de persones que no han llençat la tovallola i que protegeixen aquestes porcions de pastís tan precioses.

La memòria històrica és un valor indispensable per conèixer els conflictes que apareixen en la nostra actualitat. Més enllà d’una visió nostàlgica, aporten continuïtat i expliquen els processos socials en els quals estem immerses.
Són moltes les propostes de recuperació de la memòria oral dels barris de Barcelona que han aportat llum a l’Economia Social i Solidària i ens han ajudat a entendre les profundes transformacions urbanes, en molts casos degudes a interessos polítics i especulatius contraris a la voluntat de les veïnes i veïns i al sentit del territori.
No només desapareixen espais emblemàtics del barri sinó també la memòria oral del que van significar.
Sense això, perdem completament la identitat i el sentit dels nostres barris.
Però no us preocupeu perquè coneixerem de prop un projecte de recuperació de la memòria oral de Sarrià.

I una cosa més, la darrera parada i destí d’aquest itinerari serà… sorpresa.

Un dels conceptes més debatuts a l’era de la postveritat és el de realitat.
El sentit comú ens diu que les coses reals són aquelles que podem percebre pels nostres sentits i que están emmarcades dins el continu espai – temps. Tanmateix, algunes disciplines proposen que la realitat és una construcció cultural que depèn de l’experiència personal i de les facultats biològiques de l’ésser humà: ara emmarcades en un continu socio – cultural.
Els sentits només ens proporcionen informació sobre l’aparença de les coses, i és a partir d’això que cadascú extrapola la seva “realitat”.
Però el cervell té la mania de posar-nos-ho tot més fàcil, fins al punt que adapta la realitat percebuda a les nostres concepcions prèvies perquè hi encaixi. En certa manera, ens dicta quina és o quina volen els altres que sigui la nostra realitat: a través de les nostres percepcions. 

La percepció, doncs, no és un exercici d’incorporar informació de “fora” cap a “dins”… seria més aviat el contrari; una realitat entesa des de “dins” constantment corroborada per les nostres percepcions del “fora”.

La realitat doncs seria el conjunt de realitats comunament percebudes i comunament corroborades.
Vols que en parlem d’aquestes realitats? Com la nostra biología executa aquestes percepcions? Quines són les realitats comunament construïdes? Com detectar-les? Què té a dir la ciència de tot això?
Neurones mirall, anàlisi del discurs, constructivisme, determinisme lingüístic, affordances visuals…

Vine a aquest itinerari sorpresa i ho comprovaràs.

Les rutes climàtiques ens permeten conèixer diferents projectes on ens facilitin eines i accions en el nostre dia a dia per mitigar l’emergència climàtica.
Les rutes climàtiques també son sortides amb bicicleta amb la col•laboració d’altres agents i entitats que ens donaran un cop de mà per saber què podem fer en el nostre dia a dia per poder fer un canvi en la nostra vida.

Analitzarem els nostres modes de vida, entendre que no són quelcom immutables i veure com es poden veure afectats en els anys propers.
Som consumidores, consumidores d’informació… La canalla ho estudia al col•legi, ho veiem pel telenotícies, les empreses elaboren estratègies de màrqueting al voltant seu, partits polítics ho fan servir com a vector de canvi polític, tenim màsters especialitzats… Hem sentit a parlar tant del CANVI CLIMÀTIC que és impossible concedir-li urgència, ha esdevingut quelcom estàtic, quelcom amb el que convivim… un fenomen econòmic i lucratiu dirien algunes persones.
Sorgeix la pregunta: podem quantificar aquest canvi?
En aquest itinerari visitarem la seu de l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3). L’institut treballa pel coneixement del nostre clima i poder-ne anticipar els canvis tant com es pugui: tan imprescindible és entendre el seu comportament present i passat, com identificar-ne les pertorbacions que l’ésser humà hi està introduint.

Treballarem el coneixement del clima global des de l’anàlisi de la nostra àrea geogràfica (la cubeta de la Mediterrània), i identificarem els patrons de connexió amb components del sistema climàtic d’àmbit global.
A més visitarem una cooperativa d’habitatge modular i comunitària amb impacte zero en la seva construcció, un habitatge desmuntable i re localitzable que explora modes de vida familiars que comparteixen recursos i explorarem opcions d’emmagatzematge i transport no contaminant que ja està funcionant i està disponible per al veïnat.